Sénateur Valence (en) | |
---|---|
- |
Naissance | |
---|---|
Décès |
(à 59 ans) Valence |
Sépulture |
Cimetière général de Valence (d) |
Nom de naissance |
Manuel Broseta Pont |
Nationalité | |
Formation | |
Activités | |
Enfant |
Pablo Gil Broseta Dupré (d) |
A travaillé pour | |
---|---|
Parti politique | |
Membre de |
Académie royale de jurisprudence et de législation de Valence (d) |
Distinction |
Manuel Broseta Pont, né le à Banyeres de Mariola (province d'Alicante) et mort le à Valence au cours d'un attentat d'ETA, est un homme politique et juriste espagnol.
Biographie
[modifier | modifier le code]
En 1964 il obtient la chaire de droit commercial de la Faculté de Droit de l'Université de Valence[1].
Figure politique remarquée tant au niveau valencien qu'espagnol[2], il participe au premier Congrès de culture catalane en 1977 à Barcelone. Il devient l'un des principaux conseillers du président du Conseil du Pays valencien (gouvernement valencien provisoire ayant précédé l'accès à l’autonomie) Josep Lluís Albinyana. Il est sénateur pour la circonscription de Valence entre 1979 et 1982 dans les rangs de l'Union du centre démocratique (UCD)[1]. Entre 1980 et 1982 il est secrétaire d'État aux communautés autonomes et lance les processus d'approbation d'une grande partie des Statuts d'autonomie, notamment celui du Pays valencien (future Communauté valencienne), auquel il participe activement.
Il démissionne ensuite et se retire du premier plan de la vie politique, bien que restant proche de ses milieux tant à Madrid que dans sa région d'origine. Il se consacre à l'enseignement et tient la chaire de droit commercial de l'Université de Valence.
Le , il est assassiné dans un attentat d'ETA alors qu'il s'apprêtait à dispenser un cours[1].
Le lycée d'enseignement secondaire de sa ville natale porte son nom.
Notes et références
[modifier | modifier le code]- (es) José Antonio Piqueras et Javier Paniagua, Diccionario biográfico de políticos valencianos 1810-2005, Valence, Institució Alfons el Magnànim/Fundación Instituto de Historia Social, , 586 p. (ISBN 978-84-95484-80-2, lire en ligne), p. 99
- ↑ Cucó 2002, p. 103-105
Annexes
[modifier | modifier le code]Bibliographie
[modifier | modifier le code]- (es) Emilio Attard, Vida y muerte de UCD : Un análisis crítico y sincero de la evolución de UCD por uno de sus miembros destacados, Barcelone, Editorial Planeta, coll. « Espejo de España », , 304 p. (ISBN 84-320-5689-8)
- (ca) Vicent Bello, La Pesta blava, Valence, Edicions 3i4, , 331 p. (ISBN 84-7502-228-6), p. 150-152
- (ca) Lluís Bertomeu et Ignaci Bellido, La unió del valencianisme: cap a un nacionalisme constructiu i majoritari, (ISBN 978-84-922062-1-6)
- (ca) Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits políticis al País Valencià, Barcelone, Institut de Ciències Polítiques i Socials, coll. « Working papers », (lire en ligne)
- (es) Manuel Broseta, Som valencians : Selección de colaboraciones periodísticas publicadas desde 1974 hasta 1979 en el periódico Las Provincias de Valencia, Valence, Las Provincias,
- (es) R. Domingo (dir.), Juristas universales, vol. IV, Madrid, Marcial Pons, , p. 740-741
- (ca) Joan Tormo Martí, « Catalanisme i anticatalanisme en Manuel Broseta Pont: una neutralitat calculada », Afers: fulls de recerca i pensament, vol. 29, no 79, , p. 687–712 (ISSN 0213-1471)
- (ca) Alfons Cucó, El roig i el blau : la Transició democràtica valenciana, Valence, Tàndem, , 1re éd., 369 p. (ISBN 84-8131-279-7)
- (ca) Amadeu Fabregat, Partits polítics al País valencià, t. 1, Valence, Eliseu Climent, , 174 p. (ISBN 84-85211-27-8), « Demòcrates Independents del País Valencià », p. 13-31
- (ca) Vicent Flor, L'anticatalanisme al País Valencià : Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme", Valence, Universitat de València, , 672 p. (ISBN 978-84-370-7648-5, lire en ligne)
- (ca) Vicent Flor, « El «capgirament». La irrupció del blaverisme », dans Ferran Archilés i Cardona (coord.), Transició pólitica i qüestió nacional al País Valencià, Catarroja, Afers, coll. « Fulls de recerca i pensament » (no 67), , 810 p. (ISBN 978-84-92542-41-3, ISSN 0213-1471), p. 683-708
- (ca) Vicent Flor, Noves glòries a Espanya : Anticatalanisme i identitat valenciana, Catarroja, Afers, , 2e éd., 488 p. (ISBN 978-84-18618-29-1)
- (ca) Patrícia Gascó Escudero, « Els discuros identitaris a la UCD-València (1977-1982) », dans Ferran Archilés i Cardona (coord.), Transició pólitica i qüestió nacional al País Valencià, Catarroja, Afers, coll. « Fulls de recerca i pensament » (no 67), , 810 p. (ISBN 978-84-92542-41-3, ISSN 0213-1471), p. 641-663
- (es) Patricia Gascó Escudero, UCD-Valencia : Estrategias y grupos de poder político, Valence, Universitat de València, , 192 p. (ISBN 9788437086972)
- (es) María Patricia Gascó Escudero, La transición en España: poder nacional y poder regional en UCD-Valencia, UCD-Castellón y UCD-Alicante (1976-1982) (thèse de doctorat), Universitat de València, (lire en ligne)
- (es) F. Giner, Manuel Broseta Dupré et al., Imágenes de una vida, Valence, Diputación Valenciana,
- (es) Amador Iranzo, « Prensa y poder. Las Provincias, actor político central de la Transición valenciana », Historia y comunicación social, no 19, , p. 535-544 (DOI 10.5209/rev_HICS.2014.v19.45047)
- (es) Amador Iranzo, El papel de la prensa diaria durante la transición a la democracia en Valencia (1976-1982) (thèse de doctorat), Universitat de València, (lire en ligne)
- Frank Martin, « Le « sécessionnisme linguistique valencien » : un « modèle » de transgressions et de débordements », Cahiers du CELEC, Université Jean-Monnet-Saint-Étienne, no 13, (ISSN 2801-2305, lire en ligne)
- (es) Jaime Millás, Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), Valence, Institució Alfons el Magnànim, coll. « Papers de premsa » (no 4), , 707 p. (ISBN 9788478226801)
- (es) Francisco Salas Molina, « Manuel Broseta Pont y la escuela de mercantilistas de Valencia », dans Derecho, economía, empresa e innovación docente, Editorial Colex, (ISBN 978-84-1194-666-7, lire en ligne)
- (es) Jesús Olavarría Iglesia, Maestros de ciudadanía: Manuel Broseta, Ernest Lluch, Francisco Tomás y Valiente,
- (es) M. J. Peláez (dir.), Diccionario crítico de juristas españoles, portugueses y latinoamericanos, vol. I, Saragosse, Cátedra de Historia del Derecho y de las Instituciones, Facultad de Derecho, Universidad de Málaga, , p. 167
- (ca) Antoni Rico i Garcia (thèse), La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992), Universitat de Girona, (lire en ligne) — disponible sous licence CC BY 4.0
- (en) Carlos Sánchez Fernández, « Fernando Abril Martorell and Leadership in Democratization », dans José Francisco Jiménez-Díaz et Santiago Delgado-Fernández (dir.), Political Leadership in the Spanish Transition to Democracy, Nova Science Publishers, (ISBN 978-1-63484-401-7, lire en ligne)
- (es) Benito Sanz et Josep Maria Felip i Sardà, La construcción política de la Comunitat Valenciana : 1962-1982, Institució Alfons el Magnànim, , 438 p. (lire en ligne)
- (ca) Carles X. Senso Vila, Josep Lluís Albinyana, un president sense País, Valence, El Petit Editor, , 447 p. (ISBN 978-84-947267-5-0)
Articles connexes
[modifier | modifier le code]Liens externes
[modifier | modifier le code]
- Notices dans des dictionnaires ou encyclopédies généralistes :
- (es) Site de la Fondation Manuel Broseta
- Chevalier de la Légion d'honneur
- Mort dans un attentat d'Euskadi ta Askatasuna
- Personnalité politique espagnole assassinée
- Mort par arme à feu
- Ministre espagnol
- Personnalité de l'Union du centre démocratique (Espagne)
- Professeur à l'université de Valence
- Étudiant de l'université de Valence
- Étudiant de l'université complutense de Madrid
- Professeur à l'université complutense de Madrid
- Universitaire espagnol du XXe siècle
- Naissance en octobre 1932
- Naissance dans la province d'Alicante
- Décès en février 1992
- Décès à Valence (Espagne)
- Décès à 59 ans
- Juriste espagnol du XXe siècle
- Professeur espagnol de droit
- Personnalité politique de la Communauté valencienne
- Sénateur espagnol de la Ire législature
- Grand-croix de l'ordre d'Alphonse X le Sage